Quan era petita
odiava el rosa sobre totes les coses. No m’agradaven gens els estampats de
flors ni els colors pastel. Odiava els vestits i quan me’n feien portar anava
de morros tot el dia. Els cabells sempre curts, ni cues ni trenes. I les
ungles, inexistents perquè me les mossegava fins que no en quedava res. Ara,
després d’uns quants anys, tot allò que odiava quan era petita m’encanta.
M’encanta el rosa en totes les seves varietats. Els estampats de flors són els
meus preferits i tinc l’armari ple de vestits (si, vestits!), samarretes i fins
i tot sabates amb estampats florals i ben colorits. Els colors pastels em
tornen boja. M’encanta tenir el cabell llarg i poder provar diferents pentinats
(que sempre queden millor a les altres perquè tinc el cabell massa fi). I tinc
ungles! I m’agrada portar-les pintades! Si quan era petita algú m’hagués dit
que de gran m’agradaria tot allò que llavors odiava, l’hagués pres per boig.
I no tinc massa
clar què hi acabo de fer aquí, però hi ha una cosa que m’apassiona i que m’agrada
compartir: les coses boniques. I quan dic coses boniques, hi englobo moltes
coses. Des d’una decoració d’oficina o un dormitori, passant per un diy de
banderetes de colors fins a una col·lecció de tasses en forma d’ós panda. Coses
maques, boniques, cuquis... coses que em fan treure un somriure. Perquè, en
definitiva, són aquestes petites coses les que ens ajuden a veure el nostre dia
a dia d’un altre color.
Gràcies per
compartir amb mi la sopa de sucre :)
